El passat dia 16 el ple del Parlament va aprovar presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, amb 87 vots a favor, 43 en contra i 3 abstencions. Van votar a favor de la iniciativa els diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i els socialistes Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena; en contra, els setze diputats del PSC restants, els del PPC i C's, i s'ha abstingut la CUP.
Els vots positius de les diputades Marina Geli i Núria
Ventura i del diputat Joan Ignasi Elena han estat objecte de molts comentaris i
moltes declaracions. Antonio Balmón Arévalo successor de José Montilla a
l’Alcaldia de Cornellà de Llobregat i responsable d’acció política en l’executiva
del PSC, va dir que no havien respectat la disciplina de vot i que van actuar
per motivacions espúries Segons el Diccionari de la Llengua Catalana l’adjectiu
significa bastard, no legítim, no autèntic. El Primer Secretari del PSC, Pere
Navarro els demana que renunciïn a l’escó.
La disciplina de vot en un grup parlamentari (o municipal)
és una qüestió delicada i controvertida i sempre objecte de polèmica. És un principi
bàsic que en la pràctica és unànimement reconegut. Són estables els governs que
tenen una majoria fortament cohesionada. I només una oposició unificada i
homogènia pot aspirar a ser eficaç, en el control del govern i a ser-ne l’alternativa.
No obstant, la disciplina de partit contradiu el principi de la lliure
representació dels diputats.
Totes les Constitucions posteriors a la
II Guerra Mundial constitucionalitzen els
partits polítics i a totes es manté la naturalesa lliure del mandat.
L’espanyola, a la qual tant li agrada referir-se el PSOE (per tant el
PSC-PSOE), en l’article 67.2 estableix la prohibició de mandat imperatiu i els
Estatuts de Catalunya ho fan a l’article 31.3 del de 1979 i en el 57.3 del de
2006, amb idèntics redactats.
El mandat imperatiu es referia originàriament a la relació
del parlamentari amb els electors que l’havien enviat al parlament, però avui
fa referència a la relació entre el partit i el diputat proposat per ell. Si
els diputats s’avenen a la disciplina de vot - i aquest és el comportament
general - ens trobem davant una decisió personal coberta constitucionalment per
una remissió a la seva consciència. Si no es dobleguen als acords del Grup o a
indicacions del partit les votacions en que hagi participat apartant-se’n no
poden ser qüestionades per cap concepte, moral o jurídic. Les votacions dels
tres diputats - que precisament s’avenien amb el programa electoral del PSC –
són inatacables. Antonio Balmón afirma que van obeir a motivacions espúries.
Marina Geli diu que es van fer per coherència. Els tres diputats no han
d’explicar les motivacions, es troben en el programa electoral del PSC. És a
Pere Navarro i a Antonio Balmón a qui correspon explicar les motivacions de
l’incompliment del programa electoral. Ho han de fer per coherència. Sobretot
perquè en política coherència
vol dir decència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada