28 d’agost de 2014

CORATGE I DIGNITAT

            Oriol Junqueras en el debat al Parlament de Catalunya de la proposta de resolució d'aprovació de la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya va dir que la voluntat democràtica dels ciutadans se situa per sobre de qualsevol imposició que vingui d'altres marcs legals o de la voluntat d'altres nacions. El President Mas a la conferència de premsa que va donar a Madrid després la seva entrevista amb el cap del govern espanyol Mariano Rajoy va dir que a Madrid s’obliden de la democràcia i el passat dia 15, en una entrevista que li va fer Toni Magaña al PUNT/AVUI, Elisenda Paluzié va dir textualment “No hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat”.

            La proximitat del 9 de novembre i la imminència de l’11 de setembre i que una i altre data, i les dues conjuntament, poden incidir d’una manera determinant en el futur de Catalunya em porta a recordar les tres afirmacions i comentar la seva estreta relació.

            En esmentar altres marcs legals o voluntats d'altres nacions Oriol Junqueras feia referència a la posició en què es troba Catalunya en tant que subjecte polític. El desenllaç de la Guerra de Successió va significar l'annexió de Catalunya a Castella (Espanya com aparell estatal encara no existia). Per a un país ser annexionat  implica perdre la pròpia legalitat i quedar sotmès a una legalitat forana, en el cas que ens ocupa a la legalitat castellana, avui l’espanyola. L’annexió no afecta un territori, als seus rius, les seves muntanyes, les seves planes, ..., l’annexió és un esdeveniment que afecta les poblacions, és a dir les col·lectivitats que l’habiten. Els efectes d’una annexió es manifesten quan les lleis votades per una nacionalitat estrangera estan en vigor en el territori d’aquestes col·lectivitats i desfan les seves estructures, suprimeixen les identitats dels pobles que les pateixen, eliminen la seva alteritat i deixen de tenir una existència pròpia, no tenen possibilitat d’oposar-se als designis de l’altre. La llei de l’educació n’és una mostra i el ministre que la fa declara que la seva voluntat es espanyolitzar els nens catalans. En consumar-se l’annexió, s’havia de fer “consiguiendo el efecto sin que se note el cuidado”. Ara el ministre Wert ho fa emfàticament en seu parlamentària. 

            Va ser encertada la referència que va fer Oriol Junqueras, altres marcs legals o voluntat d'altres nacions. I ho és també l’apreciació d’Elisenda Paluzié. En un moment o altre, en un punt altre, s’haurà de trencar el marc legal forà. Un marc legal que oblida la democràcia, com va dir el president Mas.

            Una anàlisi sobre la salut de la democràcia avui dia només es pot basar en una constatació  indiscutible: és notori que l'índex de credibilitat o confiança que els ciutadans hi tenen cau any rere any. Al tema s’hi han dedicat molts estudis, tan acadèmics com empírics, i es pot dir que en els moments presents ha esclatat en tota la seva força i dramaticitat. La desconfiança, la insatisfacció, el malestar, són posades en evidència  pels politòlegs més reputats i és objecte d'estudis  d’abast internacional. Aquesta desconfiança compren des de la corrupció fins la mediocritat, no de la democràcia, sinó de la política. En el procés que estem vivint l’oblit denunciat pel president Mas deriva de que Rajoy no es pot permetre el luxe de celebrar un referèndum, perquè segurament guanyaria la independència. Desconfia de les seves pròpies possibilitats i dóna prova de la seva mediocritat oblidant la democràcia. Mas la dona de dignitat. Els pobles, les col·lectivitats, les nacions també han de tenir-ne. Si volen reeixir, si volen recuperar els seus signes d’identitat, la seva sobirania - només decideix qui és sobirà - han de tenir el coratge de sobreposar-se a totes les adversitats, siguin quines siguin, provinguin de qui provinguin. D’això se’n diu dignitat. Tots som partidaris de la dignitat de l’home. Qualsevol que sigui la nostra ideologia, coincidim en aquest punt. Cada home està exposat a cometre errors, fins i tot a ser culpable; però l’error o la culpabilitat, no han de ser causa de la privació o negació de la dignitat de la comunitat a que pertanyen. Al contrari, han de servir per demostrar la seva fermesa.

            L’11 de setembre i el 9 de novembre els ciutadans de Catalunya tindrem l’ocasió de manifestar al món aquesta fermesa. I la tenim per què creiem en la immensa força de la llibertat. Cap dels membres del nostre Consell de Garanties estatutàries ha estat recusat, ni cap té pròrroga de mandat. Tots ells són lliures.

                                                          NARCÍS OLIVERES I TERRADES
                                                              Ex Conseller de la Generalitat
                                                                        Doctor en Dret


 Publicat al Punt/Avui 28/08/2014

2 comentaris:

Marti Carreras Ginjaume ha dit...

Narcís: M'agrada més aquesta foto del blog que la surt a l'edició d'ahir del Punt.

NARCÍS OLIVERES i TERRADES ha dit...

Trobo que tens molt bon gust