27 d’agost del 2012

Política, cinisme i manipulació


Josep Mª Bertran i Teixidor en el seu bloc del 24 d’agost obre la seva Carta al Vent dient que l’única cosa que no se li pot perdonar a un polític és el cinisme. Estic d’acord en que el cinisme és imperdonable, però discrepo que sigui l’única en un polític. La incoherència també ho és. I la deslleialtat. I la prepotència. I la corrupció. La ineficàcia també és imperdonable, no obstant el President Tarradellas sembla ser tolerant amb els errors, les deficiències de gestió i les mancances ja que assegurava que un polític pot tenir-ne però el que no pot fer mai "és fer el ridícul". Els casos de cinisme aportats per Bertran i Teixidor son execrables, abominables, ........  imperdonables i malauradament se’n podrien citar d’altres.

En el llenguatge corrent quan es parla de cinisme hi ha un fonament negatiu. Per gran part de la gent el cinisme en política al•ludeix sempre els arribistes que actuen amb un menyspreu absolut no solament de les convencions, sinó també dels valors, amb l´única finalitat d’arribar i mantenir-se encara que signifiqui infringir les normes més respectables. Des d’un punt de vista polític el cínic s’identifica amb els que des de les institucions trepitgen les esperances de projecte de vida en comú que hagin estat expressades democràticament i provoquen una pèrdua de confiança dels ciutadans cap els dirigents o els representants del poder. El cinisme es percebut com l’absència de moralitat de l’arribisme, de l’ambició o de la set de poder, i comporta, en un cercle viciós pervers, la desafecció, la indiferència creixent per la cosa pública, que acaba desembocant en els populismes.

La democràcia i amb ella la política, i per tant, els polítics, va néixer a Grècia quan la gent es va adonar que les coses públiques eren millorables per mitjà de discussions, votacions i lleis. Discutir, votar, fer lleis vol dir fer política La política és una activitat en relació amb el poder.

Les crítiques contra la política no són pas d’avui, són de sempre. Esmentaré dues cites prou il•lustratives. La primera és de Talleyrand, que deia que la polí-tica és una manera d’agitar el poble abans de servir-se’n. La segona, de Paul Valéry, que afirmava que la política és l’art d’impedir a la gent de ficar-se on no els demanen. Totes dues poden ser considerades cíniques, però el seu cinisme conté un advertiment contra el populisme, la gran malaltia de les democràcies.

En els sistemes democràtics el poder es legitima amb un procés electoral i es obvi que aquells que hi aspiren ha de persuadir els electors. Per persuadir calen arguments, és a dir la paraula és un mitjà d’acció política. Una arma. La manipulació de les paraules és l’arma dels polítics cínics.

En aquest text he fet referència a diferents conceptes o termes que considero susceptibles de ser desenvolupats en futures aportacions al bloc. Em proposo fer-ho i les titularé "Esbós"

2 comentaris:

JoanC ha dit...

Coses que no s’haurien de perdonar als polítics (ho repeteixo):
El cinisme.
La incoherència, la deslleialtat, la prepotència, la corrupció.
Afegitó:
La covardia (per part d’un màxim dirigent d’una nació) de no donar suport a un poble que es manifesta pel dret a la llibertat.
------------
Hi ha una dita que vostè va afegir al seu bloc que caldria tenir present :”Que la prudència no ens faci traïdors”.

NARCÍS OLIVERES i TERRADES ha dit...

Em temo que l’afegitó del comentari del Sr. J. Camps es deu referir al President Mas en considerar que la no assistència a la manifestació equival a no “donar suport a un poble que es manifesta per la llibertat”.
La més alta magistratura d’una nació o, com diu el Sr Camps, el més alt dirigent d’una nació, ha d’anar a una manifestació si és ell qui la convoca i, a més a més, la d’encapçalar. La convocatòria de la manifestació de l’11 de setembre l’ha fet l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA. Per tant, el president Mas és respectuós amb els convocants i amb el lema de la manifestació : INDEPEDÈNCIA que estic segur que comparteix.
Salvador Cardús, diu que Mas té tots el números de la rifa per liderar la independència. Ens calen líders i un líder requereix moltes condicions. N’esmentaré dues: intel•ligència i coratge la intel•ligència per discernir el moment oportú i el coratge d’actuar quan consideri que el moment ha arribat.
El president Mas té un mandat del Parlament de Catalunya. Mandat que compta amb el vots d’ERC i d’IC-Els Verds. Tots sabem com acabarà aquest mandat, el President Mas el primer. Si el senyor Camps considera que la incoherència és imperdonable, per què no deixa que el President intenti coherentment complir el mandat?.
Pel que fa la prudència, és cert que en moltes ocasions m’he referit a a la coneguda frase de Jordi Carbonell “Que la prudència no es faci traïdors”. Avui, s’ha d’afegir una altre recomanació: “Que la prudència no ens faci ineficaços” .En el meu esbós incloc la ineficàcia entre allò que és imperdonable. La ineficàcia és quelcom que incumbeix a tots, no només no perdonar-la, sobretot impossibilitar-la i jo coincideixo amb Salvador Cardús que fan angúnia expressions de populisme antipolític.