14 de juny de 2016

DEULOFEU, TODOROV I EL PROCÉS



L’EMPORDÀ

Deulofeu, Todorov i el procés

La CUP té un principi que per a ella és intocable: “El procés  independentista i la revolució social són indissociables i s’han de fer simultàniament”.  No hem d’admetre que ens imposin de manera inquisitorial aquest principi per la necessitat del seu suport parlamentari. En el procés independentista hi cap  tothom, tots els homes i dones que creguin en la força immensa de la llibertat. És clar que en la  futura república catalana la justícia social serà prioritària. Només faltaria. És un condicionant necessari. Però n’hi ha d’altres. Un d’ells és existir. No podrà haver-hi justícia social catalana sense l’existència d’un estat català lliure i independent. Aquesta pressió no podia durar. Hem de ser-ne  conscients. La decisió del President Puigdemont de sotmetre’s a una moció de censura i en cas de no superar-la que hi hagin noves eleccions és encertada, “políticament encertada”.

            Alexandre Deulofeu en la seva obra “La Matemàtica de la Història” afirma que el règim democràtic porta en el seu si el germen de la seva pròpia destrucció. TzvetanTodorov, en una obra publicada a París el 2012,  el títol de la qual és “Les ennemis intimes de la démocratie”, traduïda al castellà i publicada el mateix any, desenvolupa la mateixa teoria:  mig segle després. !

            Todorov comenta que la democràcia genera per si mateixa forces que l’amenacen i que la novetat del nostre temps és que aquestes forces són superiors a les que l’ataquen des de fora. Lluitar contra elles i neutralitzar-les resulta molt més difícil, ja que elles reivindiquen també l’esperit democràtic i per tant semblen legítimes. La democràcia és caracteritza no només per com s’institueix el poder i per la finalitat de la seva acció, sinó també per com s’exerceix. 

            És just considerar que el poder ha de residir en el poble, però la democràcia no es pot substituir pel populisme, ni per la dictadura d’una minoria. L’exercici de la democràcia no s’atura en un resultat electoral. Obertes les urnes, proclamat el vencedor, comença un temps polític d’enorme importància, és el de l’eficàcia. Aquesta eficàcia exigeix discernir quina va ser la voluntat dels electors el 27 de setembre del 2015. És indiscutible, a la meva manera de pensar, que la de la gran majoria del catalans era l’assoliment de la independència i 62 + 10 escons sobre 135 en són la prova.

            S’especula i s’afirma que el procés ha quedat tocat, fins i tot s’arriba a dir que definitivament superat. No es podrà saber fins les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Jo crec que ens cal recordar la frase de Francesc Pujols: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors” i tenir molt present la referència de Todorov de que aquestes especulacions no provenen d’atacs externs, sinó que són internes a la pròpia democràcia. Com deia Stanley Kubrick durant el rodatge de la seva pel·lícula La jaqueta metal·lica en descriure l’entrenament dels marines abans de ser enviats al Vietnam a lluitar : “Hem conegut a l’enemic, i som nosaltres".                    
                                                                       
                                                          NARCÍS OLIVERES i TERRADES
                                                               Ex conseller de la Generalitat

Publicat a l'EMPORDÀ 14/06/2016