Interrogants
En el meu article “DRET A
EXISTIR” publicat al PUNT/AVUI del 30 de maig no vaig fer alguns comentaris que
considero pertinents. Els faig ara.
Les vicissituds del procés
cap a la independència presenten aspectes preocupants, sorgits en sectors o
grups que se suposa que els haurien d'evitar o desactivar si es produeixen. Es
dilueixen en problemes que, poden ser conflictuals, s'ha d'admetre, però que
podrien ser negociats, arbitrats, transaccionats, consensuats. No s'haurien de
mantenir d'una manera radical i intransigent i fer-ne un absolut indiscutible
com fa la CUP, fracció més minoritària del Parlament de Catalunya.
Es volia una majoria i amb
el resultat electoral del 29 de setembre semblava assolida. Hi havia, és clar,
la controvèrsia vots/escons, però la majoria era contundent. Malgrat tot, varem
suportar, entre perplexes i incrèduls l’episodi de la investidura del President
de la Generalitat. I ara el bloqueig dels pressupostos!. El radicalisme de la
CUP farà irrealitzables els anhels d’una gran majoria de catalans. davant la
sarcàstica satisfacció d’unionistes o la insensata dels propis cupaires. ? Els
clams de les darreres diades dels 11 de setembre; el pas al costat d’Artur
Mas, hauran estat inútils ?. La
predicció de José Mª Aznar es complirà ?. La CUP considera que el procés
independentista i el de revolució social no es poden dissociar. Que l’un
pressuposa i exigeix l’altre i propugnen fer-los simultàniament. És legítim
sostenir-ho. No obstant, un procés independentista no té per objecte establir
el marc d’una revolució social. Cada un d’ells té condicionants que li són
propis.
Travessem un moment de
descoratjament ? Tots els processos
històrics arriben a moments en que experimenten una fase d’esgotament i
d’erosió que, o acaben superant-se o condueixen a la seva fi si es
converteixen en descoratjament. Josep Pallach que a la seva condició de polític ajuntava la de pedagog recomanava.
“No et descoratgis, ni permetis que res
et descoratgi. L’home es fa en un etern recomençar. És el mite de Sísif, si
vols, però és la seva gran dignitat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada