Centralitat
política?
S'anomena aporia una
dificultat per resoldre un problema i es refereix a tot problema insoluble, és
un impasse en un raonament procedent d'una incompatibilitat lògica. El
centrisme és introbable. És una aporia. Què és la centralitat política? Qui és
capaç d'explicar què és el centre en política? Com es pot situar un espai que
depèn dels moviments dels partits que es troben a la seva dreta o a la seva
esquerra i que sovint també es proclamen de centre? On se situa el centre entre
l'arrogant voluntat de domini de Mariano Rajoy i del PP i el tronat i cada
vegada més decrèpit jacobinisme del PSOE?
En el XV Congrés de CDC,
celebrat a Barcelona el juny del 2011, es va manifestar obertament la tendència
independentista de Convergència. Felip Puig, dirigent destacat, va parlar
d'independència i d'estat propi i va dir que un nacionalista sempre hi pensa,
no en parla quasi mai i hi treballa cada dia. Poc després del congrés, en una
entrevista de Joan Tapia a Josep Maria Cullell publicada a El Periódico
de 21 d'agost, l'entrevistat va afirmar que CDC va triomfar perquè va ser un
partit de govern que va ocupar amb claredat i seny el terreny central. On va
raure la clau: en la claredat i el seny o en la centralitat en si mateixa? Que la centralitat pugui ser ocupada
sense o amb poca claredat i sense o amb poc seny es desprèn que hi pot haver
més d'un centre i que no totes les polítiques que es proclamen de centre poden
ser bones.
La tendència va ser
imparable i en el XVI Congrés, celebrat a Reus el setembre del 2015, es va
imposar clamorosament. Va ser tan gran l'allau d'esmenes independentistes que
va resultar impossible recollir-les en el text de la ponència i es va declarar
que totes quedaven assumides en esperit. En ella el partit parlava sense embuts
de caminar cap a un “estat propi”. Convergència es declarava partit
independentista i en el congrés fundacional celebrat el juliol del 2016 es
convertia en Partit Demòcrata Català (avui Partit Demòcrata Català Europeu), el
primer paràgraf del preàmbul de l'estatut del qual diu que és “un partit
polític demòcrata, catalanista, independentista, europeista, humanista i
republicà que serveix al progrés i la llibertat de Catalunya i dels ciutadans i
ciutadanes”.
En el penúltim paràgraf
del preàmbul es diu que el partit és pensat “amb el propòsit de servir al futur
Estat amb vocació de centralitat política i d'esperit social, liberal i
humanista”, “amb l'objectiu d'aconseguir convertir Catalunya en un Estat
independent membre de la Unió Europea”. És una centralitat que dependrà del
mateix partit, no de qui tingui a la dreta o a l'esquerra. La Unió Europea en
els seus començaments va ser anomenada “país de tres rius”, que eren la
ideologia democratacristiana, la socialdemòcrata i la liberal. La diferència
entre aquestes rau en la diversitat de llurs afirmacions sobre la responsabilitat
humana en i per la societat. Cap pretenia ser el centre en relació amb les
altres.
Publicat a El Punt Avui de 17/10/2016
