Les vicissituds del procés cap a la
independència són interminables i presenten aspectes preocupants sorgits en sectors
o grups, en partits moltes vegades, que se suposa que els haurien d'evitar o
desactivar si es produeixen. Es dilueixen en problemes que, poden ser
conflictuals, s'ha d'admetre, però que podrien ser negociats, arbitrats,
transaccionats, consensuats. No s'haurien de mantenir d'una manera radical i
intransigent i fer-ne un absolut indiscutible.
En iniciar el procés, cadascun de nosaltres ja tenia una ideologia. Totes les ideologies pretenen donar resposta a com s'ha de governar. Per simplificar-ho, les reduiré a tres grups bàsics: dreta, centre i esquerra, que a conseqüència de la capacitat humana de pensar, que comporta la facultat de decidir, desenvolupen tota una gamma de matisacions que donen lloc a allò que se'n diu pluralisme polític, característic de les democràcies. El procés cap a la independència, com tot independentisme, concreta allò que s'ha de governar, en el nostre cas Catalunya. En un moviment independentista hi caben totes les ideologies i totes poden assumir una voluntat d'independència. Hi ha independentistes de dreta, de centre i d'esquerra. Les ideologies i els moviments independentistes estan integrats per homes i dones que creuen en la força immensa de la llibertat. Es cas contrari, les ideologies són feixismes i l'oposició a un anhel d'independència suposa una voluntat de domini, és un sistema d'opressió.
La independència no és un fi en si
mateixa, no s'acaba amb el seu assoliment. En identificar-la amb el dret a
decidir estem afirmant que l'hem d'obtenir democràticament i que, a més,
l'estat propi que en resulti serà una democràcia. Democràcia, per fer què?,
preguntava Josep Pallach. Allò que s'ha de fer és una nació. Catalunya ja ho
és, i una nació no pot existir sense homes lliures. És per això que no és una
qüestió d'ideologies. Hi caben totes. Si l'home individual és lliure, també ho
és la suma dels homes que formen la nació. Catalunya és la pàtria de la
llibertat, afirmava Ramon Trias Fargas.
El procés cap a la independència es
va iniciar en la consulta que es va promoure a Arenys de Munt el 2009 en la
qual es preguntava als ciutadans i a les ciutadanes si estaven d'acord que la
nació catalana es convertís en un estat de dret, independent, democràtic i
social, integrat a la Unió Europea. Aquests punts s'han mantingut i han incidit
d'una manera determinant en l'elaboració del full de ruta. Alguns pensàvem que
hi havia d'haver una seqüència: primer assolir la independència, després
construir aquest estat de dret, democràtic i social, integrat a la Unió
Europea. Altres, que res no impedeix que es faci simultàniament. Si la
independència s'assoleix amb alguna finalitat, diuen, la justícia inherent a
tot estat democràtic i social n'és una. Totes dues posicions són lògiques i
racionals.
Allò que no és lògic i racional és
esterilitzar el procés amb aquest dilema. Hem de decidir el futur, però ho hem
de fer amb rigor. Si volem fer un país nou és perquè tots els ciutadans i totes
les ciutadanes hi visquin millor i tinguin garantit el seu benestar,
l'individual i el col·lectiu. Ens correspon a tots assumir-ne la
responsabilitat. Ningú no es pot atribuir la facultat de posar condicions a
aquesta fita. A l'inici d'aquest article he fet referència que aquesta
responsabilitat ha d'excloure qualsevol intransigència ni fer-se des d'un
absolut inamovible. Hi ha un valor, reconegut universalment, que justifica el
nostre procés i que és la referència que li dóna sentit: la dignitat humana. La
llibertat suposa l'existència de la dignitat humana i, per tant, de la justícia
social. Cap sistema no troba –no el pot trobar– el seu sentit, els seus
objectius, els seus criteris de legitimitat o de validesa, sense aquest valor.
Les eleccions del 24 de maig passat,
no només a Catalunya, també a tot l'Estat espanyol, ens indiquen un canvi
substancial en la societat, i cal que ens preguntem quina incidència pot tenir
en el nostre camí cap a la independència. Hem de tenir present que els marcs
conceptuals de Catalunya i Espanya experimentaran una mutació, ja l'han
iniciada. Hem de ser capaços d'aconseguir que aquestes mutacions siguin
favorables al nostre anhel d'esdevenir un estat de dret, independent,
democràtic i social integrat a la UE. Només serà possible si superem el dilema.
Ho farem amb un lema: Volem la independència, i amb la independència, garantir
a tots el catalans i totes les catalanes una vida digna.
Publicat a EL PUNT AVUI