A la
primera plana de Presència publicada el cap de setmana corresponent al debat de
política general del Parlament i del projecte de llei de consultes hi ha dos
titulars que mereixen ser destacats: Jutges i part i Una fotografia
que ho va retratar tot, en què apareixen el tres magistrats del TC que poc
abans de la sentència que havia de mutilar l'Estatut van anar a toros.
A
Figueres vas comentar que unes dues terceres parts de la població, per raons
d'edat, no van votar la Constitució, de la qual s'ha afirmat que era el
resultat del més gran esforç de consens mai realitzat a Espanya. Era un tòpic i
ha caducat. Es sortia d'una dictadura i es volia una democràcia sense condicionants.
Del consens se'n va fer una exigència i en matèria de llibertats i drets es va
assolir. Des de l'inici de la Transició es va fer visible la necessitat d'una
redistribució territorial del poder i substituir un estat unitari per un model
que harmonitzés unitat i diversitat. En aquest punt el consens no va ser
possible i es va optar per ambigüitats que no retardessin l'elaboració del
projecte constitucional. Es podia considerar que ja les resoldria el Tribunal
Constitucional, el qual va ser aprovat quasi per unanimitat i pràcticament
sense debat. Del Tribunal Constitucional només en diu la composició, dotze
membres, tots ells juristes de competència reconeguda i indica en què té
jurisdicció i es remet a una llei orgànica que reguli el seu funcionament.
Aquesta llei orgànica afirma que és independent dels altres òrgans
constitucionals i està sotmès únicament a la Constitució i a l'esmentada llei
orgànica. Els titulars de la portada són demostratius que era una consideració
ingènua.
En
els debats constituents el Partido Popular es va mostrar contrari al text
constitucional. El Diario de Sesiones de les Cortes en dóna fe, com
també les hemeroteques, on es troben els set articles de José María Aznar
publicats entre 18/02/72 i 30/09/79, amb la Constitució ja promulgada, i amb
títols tan reveladors com Vientos que destruyen (09/05/79) i El
Parlamento, hazmerreír de nuestra democracia (25/07/79). Ho vas recordar.
Quan
a l'empara d'aquesta constitució el PP va accedir democràticament al poder es
va adonar que servia per exercir-lo i va decidir instrumentalitzar-la i els
efectes s'han fet sentir en el Tribunal Constitucional. Després de constatar
certes situacions que han provocat la creixent consciència de la seva politització
els ciutadans catalans hi han perdut totalment i absoluta la seva confiança.
D'aquesta politització en vàrem tenir una mostra amb la recusació del magistrat
Pablo Pérez Tremps. Quina confiança es pot tenir en un Tribunal Constitucional
on la recusació d'un dels seus membres es va formular per garantir-hi una majoria
de tipus polític? La causa de la recusació va ser que havia elaborat un informe
sobre les relacions exteriors de Catalunya. Si la Constitució diu que els
membres del Tribunal Constitucional han de ser juristes de competència reconeguda,
com suposaven els sis magistrats que van votar en favor de la recusació que el
magistrat Pérez Tremps havia d'haver acreditat la seva competència? Fent
informes o anant a toros?
Et vas referir a la democràcia. Els
comportaments del govern espanyol relatius al procés català no només denoten un
desconeixement d'allò que vol dir democràcia, ignoren totalment el perquè i com
va sorgir la idea d'una unitat europea. Segons el senyor Rajoy, contestant a
una pregunta del diputat basc Aitor Esteban Bravo (17/09/2014), va dir que
Europa s'ha fet per integrar estats i no per fragmentar-los. Els europeistes
catalans sabem que el pare de la Unió Europea, Jean Monnet, en un discurs
pronunciat a Washington el 30 d'abril de 1952, va dir: “Nosaltres no unim
estats, nosaltres unim homes.” L'Associació Jean Monnet n'ha fet la seva
divisa. El senyor Rajoy ho hauria de saber. Té una voluntat de domini. Els
catalans ho saben, tenim una voluntat d'existir.
Presumeixo que serà molt difícIL resoldre l'equació
democràcia / legalitat que vas plantejar. Afortunadament tenim líders. Tu n'ets
un. I les característiques més definitòries dels líders són la intel·ligència i
el coratge. La intel·ligència per discernir el moment i el coratge per fer-ho.
Dissabte passat el 129è president de la Generalitat va signar el decret de
convocatòria de la consulta. Ho va fer amb intel·ligència, coratge i també amb
dignitat, característica que les condiciona.
Publicat al PUNT/AVUI de 02/10/2014
Publicat al PUNT/AVUI de 02/10/2014
