“Si la moderació, en funció de tercera via, ha de consistir a declinar els punts bàsics de la pròpia posició, no es pot parlar de moderació, és una rendició”
La política és a la vegada, i per definició,
teoria i pràctica. Una actitud política comporta una opció ideològica i una
opció estratègica. Són opcions comple-mentàries i lògicament indissociables. En
política no hi ha miracle, només hi ha una via, la del realisme que ha de ser
la mesura de tota estratègia. Aquest dies es parla de moderació i se la situa
en una anomenada tercera via. En què consisteix la moderació? Si la moderació,
en funció de tercera via, ha de consistir a declinar els punts bàsics de la
pròpia posició, no es pot parlar de moderació, és una rendició.
En el cas de la reivindicació nacional
catalana és una radicalitat pretendre ignorar el milió i mig de persones als
carrers de Barcelona l'11 de setembre del 2012 i el milió sis-cents mil dels
nostres conciutadans donant-se les mans de nord a sud del Principat per reclamar
la independència, en la
Via Catalana de l'11 de setembre del 2013. Ignorar
l'evidència no és ser realista, el govern de l'Estat espanyol, en fer-ho, no ho
és gens, com tampoc no ho seria el govern de la Generalitat si ho
oblidés. El president Mas diu que hem sentir-nos orgullosos del sentit
patriòtic i de la força i vitalitat dels nostres conciutadans.
El govern de l'estat, en voler impedir, al
govern de la Generalitat,
al qual retreu una posició radical, la celebració d'una consulta, adopta
precisament aquesta radicalitat d'una manera extrema. En la sisena edició de la Nit del Pensament, celebrada
el passat dia 30 d'octubre a la seu de la Fundació Cat.Dem,
en l'acte d'atorgament del XVII Premi Ramon Trias Fargas d'assaig polític, el
president Mas hi va fer una referència dient que el projecte que està en marxa
a Catalunya no s'hi basa. Hi ha res més normal, en democràcia, que anar a les
urnes?, va preguntar.
El 26 de juny de 1945, a San Francisco, els
representants de 51 països varen fundar l'Organització de les Nacions Unides,
l'ONU, el text fundacional de la qual és la carta que va entrar en vigor el 24
d'octubre de 1945 en la qual es fixen les finalitats. Just a l'inici del
preàmbul es diu: “Nosaltres, pobles de les Nacions Unides resolts a proclamar
novament la nostra fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el
valor de la persona humana, en la igualtat dels drets dels homes i de les
dones, així com de les nacions, grans i petites...” El 10 de desembre
proclamava la
Declaració Universal dels Drets de l'Home, i igualment al
preàmbul es considerava que el reconeixement de la dignitat a tots els membres
de la família humana i dels seus drets iguals i inalienables constitueix el
fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau al món. El 16 de desembre
de 1966, l'Assemblea
General aprovava dos pactes, tots dos ratificats per l'Estat espanyol: el
relatiu als drets civils i polítics i el relatiu als drets econòmics, socials i
culturals, els quals amb articulats gairebé idèntics invoquen també la dignitat
en els seus preàmbuls i a l'article primer afirmen que tots els pobles tenen el
dret de disposar d'ells mateixos, la qual cosa cal tenir molt present en
aquests moments. Disposar d'un mateix és decidir.
L'ésser humà és lliure i ha estat creat
perquè es desenvolupi lliurement amb els altres homes i dones, amb capacitat de
decidir i d'actuar de manera responsable, reconeixent la llibertat dels altres,
reconeixement que limita i determina la pròpia llibertat i suposa l'existència
de la dignitat humana. (vegeu el meu article La voluntat de ser lliures,
a El Punt Avui del 29/08/2013). Un home sol no té la possibilitat de ser
lliure, davant qui hauria de proclamar-la o reivindicar-la? Viure amb altres
éssers humans és viure en col·lectivitat i poder decidir el nostre futur
col·lectiu és poder oferir un futur de major prosperitat i benestar, a
nosaltres i a les futures generacions. És actuar responsablement. Josep Pallach
deia que un home no és lliure si el seu poble és esclau. I Ramon Trias Fargas,
que la llibertat individual dels homes requereix la llibertat de les comunitats
a què volen pertànyer.
Com va dir el President Mas a la Nit del Pensament, el procés
sobiranista no es basa en l'extremisme ni en la radicalitat, sinó que aixeca la
bandera de la normalitat i pretén aconseguir la cosa més normal del món, poder
votar per decidir sobre el futur i poder aspirar als instruments propis d'un
estat.
Publicat a El Punt-Avui
Publicat a El Punt-Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada