Oriol Junqueras en el debat al Parlament de Catalunya de la
proposta de resolució d'aprovació de la declaració de sobirania i del dret a
decidir del poble de Catalunya va dir que la voluntat democràtica dels
ciutadans se situa per sobre de qualsevol imposició que vingui d'altres marcs
legals o de la voluntat d'altres nacions. El President Mas a la conferència de
premsa que va donar a Madrid després la seva entrevista amb el cap del govern
espanyol Mariano Rajoy va dir que a Madrid s’obliden de la democràcia i el passat dia 15, en una entrevista que li va fer Toni Magaña al
PUNT/AVUI, Elisenda Paluzié va dir textualment “No hi haurà independència si no
trenquem amb la legalitat”.
La proximitat del 9 de
novembre i la imminència de l’11 de setembre i que una i altre data, i les dues
conjuntament, poden incidir d’una manera determinant en el futur de Catalunya
em porta a recordar les tres afirmacions i comentar la seva estreta relació.
En esmentar altres marcs
legals o voluntats d'altres nacions Oriol Junqueras feia referència a la
posició en què es troba Catalunya en tant que subjecte polític. El desenllaç de
la Guerra de Successió va significar l'annexió de Catalunya a Castella (Espanya
com aparell estatal encara no existia). Per a un país ser annexionat implica perdre la pròpia legalitat i quedar sotmès
a una legalitat forana, en el cas que ens ocupa a la legalitat castellana, avui
l’espanyola. L’annexió no afecta un territori, als seus rius, les seves
muntanyes, les seves planes, ..., l’annexió és un esdeveniment que afecta les
poblacions, és a dir les col·lectivitats que l’habiten. Els efectes d’una
annexió es manifesten quan les lleis votades per una nacionalitat estrangera
estan en vigor en el territori d’aquestes col·lectivitats i desfan les seves
estructures, suprimeixen les identitats dels pobles que les pateixen, eliminen
la seva alteritat i deixen de tenir una existència pròpia, no tenen
possibilitat d’oposar-se als designis de l’altre. La llei de l’educació n’és
una mostra i el ministre que la fa declara que la seva voluntat es
espanyolitzar els nens catalans. En consumar-se l’annexió, s’havia de fer “consiguiendo el efecto sin que se note el
cuidado”. Ara el ministre Wert ho fa emfàticament en seu parlamentària.
Va ser encertada la
referència que va fer Oriol Junqueras, altres marcs legals o voluntat d'altres
nacions. I ho és també l’apreciació d’Elisenda Paluzié. En un moment o altre,
en un punt altre, s’haurà de trencar el marc legal forà. Un marc legal que
oblida la democràcia, com va dir el president Mas.
Una
anàlisi sobre la salut
de la democràcia avui dia només es pot basar en una
constatació indiscutible:
és notori que l'índex de credibilitat o confiança
que els ciutadans hi tenen cau any rere any.
Al tema s’hi han dedicat molts estudis, tan acadèmics com empírics, i es pot
dir que en els moments presents ha esclatat
en tota la seva força i dramaticitat. La
desconfiança, la insatisfacció, el
malestar, són posades en evidència pels politòlegs
més reputats i és objecte d'estudis
d’abast internacional.
Aquesta desconfiança compren des de la corrupció fins la mediocritat, no de la
democràcia, sinó de la política. En el procés que estem vivint l’oblit
denunciat pel president Mas deriva de
que Rajoy no es pot permetre el luxe de celebrar un referèndum, perquè
segurament guanyaria la independència. Desconfia de les seves pròpies
possibilitats i dóna prova de la seva mediocritat oblidant la democràcia. Mas
la dona de dignitat. Els pobles, les col·lectivitats, les nacions també han de
tenir-ne. Si volen reeixir, si volen recuperar els seus signes d’identitat, la
seva sobirania - només decideix qui és sobirà - han de tenir el coratge de
sobreposar-se a totes les adversitats, siguin quines siguin, provinguin de qui
provinguin. D’això se’n diu dignitat. Tots som partidaris de la dignitat de l’home.
Qualsevol que sigui la nostra ideologia, coincidim en aquest punt. Cada home
està exposat a cometre errors, fins i tot a ser culpable; però l’error o la
culpabilitat, no han de ser causa de la privació o negació de la dignitat de la
comunitat a que pertanyen. Al contrari, han de servir per demostrar la seva
fermesa.
L’11 de setembre i el 9 de
novembre els ciutadans de Catalunya tindrem l’ocasió de manifestar al món
aquesta fermesa. I la tenim per què creiem en la immensa força de la llibertat.
Cap dels membres del nostre Consell de Garanties estatutàries ha estat recusat,
ni cap té pròrroga de mandat. Tots ells són lliures.
NARCÍS OLIVERES I TERRADES
Ex Conseller de la Generalitat
Doctor en Dret
Publicat al Punt/Avui 28/08/2014
2 comentaris:
Narcís: M'agrada més aquesta foto del blog que la surt a l'edició d'ahir del Punt.
Trobo que tens molt bon gust
Publica un comentari a l'entrada