EL VALOR DE LA DIGNITAT

            Les vicissituds del procés cap a la independència són interminables i presenten aspectes preocupants sorgits en sectors o grups, en partits moltes vegades, que se suposa que els haurien d'evitar o desactivar si es produeixen. Es dilueixen en problemes que, poden ser conflictuals, s'ha d'admetre, però que podrien ser negociats, arbitrats, transaccionats, consensuats. No s'haurien de mantenir d'una manera radical i intransigent i fer-ne un absolut indiscutible.        

              En iniciar el procés, cadascun de nosaltres ja tenia una ideologia. Totes les ideologies pretenen donar resposta a com s'ha de governar. Per simplificar-ho, les reduiré a tres grups bàsics: dreta, centre i esquerra, que a conseqüència de la capacitat humana de pensar, que comporta la facultat de decidir, desenvolupen tota una gamma de matisacions que donen lloc a allò que se'n diu pluralisme polític, característic de les democràcies. El procés cap a la independència, com tot independentisme, concreta allò que s'ha de governar, en el nostre cas Catalunya. En un moviment independentista hi caben totes les ideologies i totes poden assumir una voluntat d'independència. Hi ha independentistes de dreta, de centre i d'esquerra. Les ideologies i els moviments independentistes estan integrats per homes i dones que creuen en la força immensa de la llibertat. Es cas contrari, les ideologies són feixismes i l'oposició a un anhel d'independència suposa una voluntat de domini, és un sistema d'opressió.

            La independència no és un fi en si mateixa, no s'acaba amb el seu assoliment. En identificar-la amb el dret a decidir estem afirmant que l'hem d'obtenir democràticament i que, a més, l'estat propi que en resulti serà una democràcia. Democràcia, per fer què?, preguntava Josep Pallach. Allò que s'ha de fer és una nació. Catalunya ja ho és, i una nació no pot existir sense homes lliures. És per això que no és una qüestió d'ideologies. Hi caben totes. Si l'home individual és lliure, també ho és la suma dels homes que formen la nació. Catalunya és la pàtria de la llibertat, afirmava Ramon Trias Fargas.

            El procés cap a la independència es va iniciar en la consulta que es va promoure a Arenys de Munt el 2009 en la qual es preguntava als ciutadans i a les ciutadanes si estaven d'acord que la nació catalana es convertís en un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea. Aquests punts s'han mantingut i han incidit d'una manera determinant en l'elaboració del full de ruta. Alguns pensàvem que hi havia d'haver una seqüència: primer assolir la independència, després construir aquest estat de dret, democràtic i social, integrat a la Unió Europea. Altres, que res no impedeix que es faci simultàniament. Si la independència s'assoleix amb alguna finalitat, diuen, la justícia inherent a tot estat democràtic i social n'és una. Totes dues posicions són lògiques i racionals.

            Allò que no és lògic i racional és esterilitzar el procés amb aquest dilema. Hem de decidir el futur, però ho hem de fer amb rigor. Si volem fer un país nou és perquè tots els ciutadans i totes les ciutadanes hi visquin millor i tinguin garantit el seu benestar, l'individual i el col·lectiu. Ens correspon a tots assumir-ne la responsabilitat. Ningú no es pot atribuir la facultat de posar condicions a aquesta fita. A l'inici d'aquest article he fet referència que aquesta responsabilitat ha d'excloure qualsevol intransigència ni fer-se des d'un absolut inamovible. Hi ha un valor, reconegut universalment, que justifica el nostre procés i que és la referència que li dóna sentit: la dignitat humana. La llibertat suposa l'existència de la dignitat humana i, per tant, de la justícia social. Cap sistema no troba –no el pot trobar– el seu sentit, els seus objectius, els seus criteris de legitimitat o de validesa, sense aquest valor.

            Les eleccions del 24 de maig passat, no només a Catalunya, també a tot l'Estat espanyol, ens indiquen un canvi substancial en la societat, i cal que ens preguntem quina incidència pot tenir en el nostre camí cap a la independència. Hem de tenir present que els marcs conceptuals de Catalunya i Espanya experimentaran una mutació, ja l'han iniciada. Hem de ser capaços d'aconseguir que aquestes mutacions siguin favorables al nostre anhel d'esdevenir un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la UE. Només serà possible si superem el dilema. Ho farem amb un lema: Volem la independència, i amb la independència, garantir a tots el catalans i totes les catalanes una vida digna.

Publicat a EL PUNT AVUI