A l’estat espanyol s’observen dues voluntats, la de
l’estat central, de domini i la de la nació catalana, d’existir, les quals han
anat conformant marcs conceptuals radicalment diferents i òbviament enfrontats.
Una dominació és el resultat d’una acció política a la qual s’oposen diverses formes d’acció
política, que es poden sintetitzar en el “resistir per existir”, expressió de
Josep Pallach. Tots els estats s’atribueixen el monopoli de la violència
legítima. Des que va desaparèixer el concepte de súbdit els ciutadans ja no són
subjectes sotmesos i la desobediència civil es percep com la “força dels
febles” o, encara millor, com “el poder dels sense poders”, segons la fórmula
de Vaclav Havel.
El terme “desobediència” no invoca una acció passiva, una abstenció, ans el
contrari, el “no obeir” pren un sentit actiu, en tant que “obeir” revela
submissió. La desobediència és un mitjà
de no cooperació. L’adjectiu “civil” subratlla la dimensió pacífica, exclou el
component violent i es remet a la noció de ciutadania en el sentit de
referir-se a accions de ciutadans. Deia Gandhi que “La desobediència civil és un dret imprescriptible
de qualsevol ciutadà. No hi pot renunciar sense deixar de ser un home”. La
història de la democràcia és rica d’un conjunt coherent de reflexions i de
teories elaborades cada vegada que la legitimitat de l’acció política de domini
ha estat posada en qüestió. Recordava Ramon Trias Fargas que “Catalunya ha
sobreviscut perquè ha unit la seva causa a la causa eterna de la llibertat. I
perquè hem sabut defensar la llibertat i identificar-nos amb ella, amb
sacrificis enormes, encara existim”.
El TC ha decidit ajornar al setembre la decisió sobre possibles sancions contra la presidenta
i la mesa del Parlament i ha suspès la resolució aprovada pel Parlament sobre
les conclusions de la Comissió del procés constituent. Es va reunir d’urgència el
migdia del dilluns 1 d’agost i va decidit iniciar els tràmits per dirimir si es
deriven faltes o delictes de l’actuació de la presidenta de la cambra o de la
mesa. El Tribunal s’haurà de guiar per allò que diu l’article 92 de la Llei
Orgànica del Tribunal Constitucional, que estableix els mecanismes, recentment
creats pel Govern central, que li permeten fer complir les resolucions. Suspèn
el pla de desconnexió, ordena que el procés s’aturi i n’amenaça els líders, els
quals reiteren, per dir-ho en paraules del President Puigdemont, que “obeirem
el Parlament, complirem amb es ciutadans i bastirem un estat lliure, modern i
pròsper”. La desconnexió l’ha iniciat precisament l’estat espanyol impedint la
formació del Grup parlamentari del Partit Demòcrata al Congrés i al Senat. En aquesta
lluita de voluntats, la d’existir angoixa la de dominar. L’estat espanyol tot i
la seva prepotència, la seva arrogància, la seva manipulació del Tribunal
Constitucional no aturarà la voluntat d’existir de Catalunya. I en té consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada