Tzvetan Todorov ha mort

L’EMPORDÀ

Tzvetan Todorov ha mort

            A Paris la nit del 6 al 7 de febrer a l’edat  de 77 anys ha mort Tzvetan Todorov  Humanista,  semiòleg, crític literari, historiador, antropòleg i assagista, era un personatge fascinant. El vaig descobrir en una Nota de peu de pàgina de l’ “Elogi de la Memòria” del meu admirat amic Santi Vila, premi d’assaig Joan Fuster dels Premis Octubre 2004. La Nota feia referència a “Les Abus de la Memoire”, petit llibret de Tzvetan Todorov publicat el maig de 2004, en el que es recollia un text que l’autor havia presentat al congrés organitzat per la Fundació Auschwitz “Història i Memòria dels crims i genocidis nazis”. Des d’aleshores he procurat seguir les seves publicacions i reflexions. 

            Havia nascut a Sofia, Bulgària, el 1939, i des de 1963 residia a Paris. Considerat com un dels més grans intel·lectuals del nostre temps havia impartit classes a l’École Pratique des Hautes Études i a la Universitat de Yale i altres universitats nord-americanes. A partir dels anys noranta es va centrar en la seva faceta d’historiador, abordant temes com els totalitarismes o l’exili a l’entorn dels quals va elaborar les seves teories sobre la diversitat i la alteriitat o l’etern problema del  descobriment de l'altre.

            El 2008 publica  “La Peur des barbares : au-delà du choc des civilisations”, una reflexió que ens fa travessar segles d’història europea, on ens esclareix les nocions de barbàrie i de civilització, de cultura i d’identitat col·lectiva. Una magistral lliçó d’història i de política, indispensable per desxifrar els envits del nostre temps, recordant-nos que la lluita contra la barbàrie no ens ha de fer renegar dels nostres valors o a sacrificar els nostres principis.

            La darrera obra de Todorov que he llegit, fragments de la qual llegeixo amb relativa freqüència, és “Les ennemis intimes de la démocratie”, publicada a Paris el 2012, traduïda al castellà i publicada el mateix any a l’estat espanyol. Hi he fet referència a l’Empordà en dos articles, “Deulofeu, Todorov i el procés” de 14 de juny de 2016 i “Democràcia i populisme” de 17 de gener de 2017. La raó és que Alexandre Deulofeu en la seva obra “La Matemàtica de la Història” afirma que el règim democràtic porta en el seu si el germen de la seva pròpia destrucció. TzvetanTodorov, en “Les ennemis intimes de la démocratie” desenvolupa la mateixa teoria. En el primer dels articles vaig fer referència a afirmacions coincidents fetes amb mig segle de diferència i, segons Todorov, la novetat en el nostre temps és que les forces que amenacen la democràcia des de dins són superiors a les que l’ataquen des de fora i que neutralitzar-les resulta molt més difícil.

 

            Catalunya, i no només Catalunya, el món mundial, pleonasme que se sol utilitzar per ressaltar la universalitat d’una qüestió , ha  entrat en un període d’efervescència política la fi de la qual no sembla pas propera. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el ple del Parlament  del dimecres passat abans de la sessió de control, va diagnosticar que la democràcia espanyola "ha emmalaltit". El President Puigdemont en el seu contundent discurs aplicava les anàlisis d’Alexandre Deulofeu i Tzvetan Todorov.

Publicat a L'EMPORDÀ el 14/02/2017