Independència,
llibertat i dignitat
Un home no és lliure si el seu poble
és esclau.
Josep Pallach
Josep Pallach
Ser català és la voluntat de ser
lliure.
Ramon Trias Fargas
Ramon Trias Fargas
Les dues afirmacions que
encapçalen aquest article es refereixen a Catalunya en clau de llibertat. La
llibertat és el bé més preuat tant de l’home com de la col·lectivitat, per això
quan és parla de drets humans, el primer és el dret a ser lliure. La història
de la humanitat és una llarga cadena de lluites i de conquestes de drets, el
primer dels quals és evidentment el dret a la llibertat. Si no s’és lliure no
es pot exercir cap dret. Cap esdeveniment sorgeix del no res. Tots tenen un
antecedent i tots en són d’esdeveniments posteriors. Entre els esdeveniments
clau hi figuren les grans Declaracions i les grans Proclamacions de Drets i en
aquest sentit cal mencionar la Declaració de la independència de les colònies
americanes i la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789 de la
Revolució Francesa.
La Constitució americana
és l’única constitució que garanteix el dret a la felicitat. La Constitució
americana va tenir una gran influència a Europa. Va donar als europeus la
impressió que s’estava vivint uan època de grans canvis. La Declaració francesa
té vocació universal. Està redactada en uns termes tals que pugui ser aplicada
a qualsevol país i a qualsevol època. Tant és així que la Constitució francesa
actual, la de la Cinquena República, de 4 d’octubre de 1958, en el seu Preàmbul
s’hi remet proclamant solemnement la seva adhesió als drets humans tal i com hi
van ser definits.
Els Drets Humans, és a dir
les seves definicions i garanties experimenten un gran impuls amb el fenomen de
la internacionalització que sorgeix després en les dues Guerres Mundials. En la
primera el president dels Estats Units Woodrow Wilson proclamava els seus
catorze punts relatius al dret a l’autodeterminació del pobles i en la segona,
el 26 de juny de 1945, a San Francisco, els representants de 51 països van
fundar l’Organització de les Nacions Unides, la ONU, el text fundacional de la
qual és la Carta que va entrar en vigor el 24 d’octubre de 1945 en la qual es
fixen les finalitats de l’ONU, entre les quals destaco la de desenvolupar entre
les nacions relacions amicals fonamentades en el respecte del principi
d’igualtat dels drets del pobles i del seu dret de disposar d’ells mateixos,
tal com es diu en l’article 1er, Punt 2.
Alguns textos capitals
provenen de la iniciativa de les Nacions Unides: com ara la Declaració
Universal de Drets Humans de 1948, o el Pacte Internacional de Drets Civils i
Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots
dos de 1966. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides reunida a
Paris el 10 de desembre de 1948, la Declaració Universal dels Drets de l’Home
constitueix el primer, cronològicament parlant, text internacional sobre la
protecció dels drets de l’home. La Declaració Universal de les Nacions Unides
té una importància excepcional, en referir-se explícitament a allò que
s’anomena Dret a la resistència. La fa en el tercer considerant del Preàmbul
dient: “Atès que és essencial que els drets humans siguin protegits per un
règim de dret, a fi que l’home no sigui compel·lit, com a últim recurs, a la
revolta contra la tirania i l’opressió”´. L’article primer dels dos Pactes Internacionals
de 1966, a què he fet referència, tenen l’un i l’altre, el mateix redactat:
“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret
determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu
desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar
lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar,
però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica
internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret
internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de
subsistència.
Els Estats part en aquest Pacte promouran l’exercici del dret a
l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la
Carta de les Nacions Unides.”
En el procés que estem
vivint, crec que és necessari referir-se al paràgraf inicial del Preàmbul de la
Declaració en que es diu que el reconeixement de la dignitat i dels drets
iguals de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat,
la justícia i la pau al món, del qual en destaco el terme dignitat.
L’ésser humà és lliure i
ha estat creat perquè es desenvolupi lliurament amb els altres homes, amb
capacitat de decidir i d’actuar de manera responsable, perquè l’home precisa
d’aquesta dignitat per ser lliure. La dignitat de la persona és la primera i
bàsica de les referències. Només serem lliures si som dignes. I la dignitat
només s‘obté amb la independència.
Publicat a L'UNILATERAL