El Sr Camps fa un amable comentari al meu article “Amb la independència ens refarem de la crisi”, entrat a aquest bloc després de la seva publicació al PUNT/AVUI del 16 d’agost passat, el qual contenia la següent afirmació: Catalunya ha de recuperar la seva Hisenda pròpia. i la seva independència. El senyor Camps considera que hauria d’haver invertit els termes i parlar primer de recuperar la Independència, la qual ja vindria acompanyada de la Hisenda pròpia. En el meu article no em proposava pas assenyalar una prioritat. És obvi que la independència significaria una Hisenda pròpia. i que l’Estat propi l’hauríem de construir a l’entorn de la divisió de poders, a la qual fa referència en el seu comentari. En assolir la independència ens hauríem de dotar d’una Constitució, la qual estructuraria aquesta divisió de poders. L’inici, precisament del constitucionalisme arranca de la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789 que en el seu article 16 declara que una societat en la qual la separació de poders no estigui determinada no té constitució.
Ara bé, tal com estan les coses cal reflexionar si el sol fet de tenir una hisenda pròpia seria un atribut de sobirania. Les cessions de competències que els estats, o les nacions estat, han de fer i estan fent en aquestamatèria qüestionen que ho sigui, la qual cosa no ens ha de fer declinar la voluntat de tenir-la. Serem nosaltres qui decidirem fer aquestes sessions i ens cal tenir-la com més aviat millor. La reivindicació de la una no es incompatible amb la de l’altre.
M’ha sorprès la referència als mitjans de comunicació. En la Constitució que ens donarem els haurem de contemplar, però no pas com un poder de l’estat-propi, sinó per garantir-ne l’exercici en un marc de lliure expressió- .
1 comentari:
Sr. Oliveres
Li agraeixo molt que hagi contestat el meu comentari i, sobretot, per la forma com ho ha fet: utilitzant la pedagogia i un tarannà dialogant.
Pel que fa a la seva observació per la qual cal reflexionar sobre “si el fet de tenir una hisenda pròpia seria un atribut de sobirania” (dit d’una altra manera, si disposant de “la clau de la caixa” seríem ja nacionalment sobirans), aquesta reflexió ens portaria –em sembla a mi- al concert econòmic del País Basc i Navarra, on disposar del concert econòmic no els converteix en una nació lliure.
Per aquesta raó jo no acabo d’entendre perquè CiU fa prioritàries, per a aquest 11 de setembre, les reivindicacions pel pacte fiscal i amaga, un cop més, el veritable objectiu de la independència. A mi -potser m’equivoco- em sembla més una qüestió de pusil•lanimitat, o molts dubtes a l’hora d’afrontar unes actuacions necessàries, que no pas un pla A que té preparat un pla B.
Quant a la referència als mitjans de comunicació no cal dir que té tota la raó: “En la Constitució que ens donarem no els haurem de contemplar [aquests mitjans] com un poder de l’estat propi, sinó per garantir-ne l’exercici en un marc de lliure expressió”. Confesso el meu desconeixement sobre aquests temes. Jo crec, però, que els mitjans de comunicació representen, al costat de l’executiu, del legislatiu i del judicial, un dels poders de l’Estat. Tots quatre conviuen separats (la “separació de poders” de Montesquieu, que no incloïa evidentment els mitjans). De totes maneres, el poder d’aquests mitjans afloren, segons tinc entès d’entitats financeres importants, de grups polítics, etc. L’estat català futur, com molt bé diu vostè, ha de “garantir” l’exercici dels mitjans “en un marc de lliure expressió”.
Esperant que els meus comentaris no li hagin resultat massa inoportuns, el saludo cordialment.
Joan Camps
Publica un comentari a l'entrada