Acabo de llegir el comentari politnòmic del 2 de març de 2013 del bloc d’en Marti. Tots els comentaris d’en Martí al seu bloc són interessants i denoten una agudesa poc corrent, que fa compatible amb una gran capacitat de síntesi. El que em refereixo en dedica un a la columna “Assajos Polítics” d’Antoni Puigverd i afirma que l’hi ha agradat molt, amb la qual cosa coincideixo. Antoni Puigverd és valent i això no vol dir que les seves anàlisis hagin de ser sempre compartides, acabo d’escriure que coincideixo amb la valoració d’en Martí, per tant la subscric, tot i que Puigverd ens priva de concretar la seva anàlisi. Estic totalment d’acord amb l’advertiment de contagi dels perniciosos efectes del populisme, del populisme i de la corrupció. Convé una catarsi diu. I que no n’hi ha prou amb petits gestos i reunions. Segueixo estant-t’hi d’acord, però quins suggereix ?, quina mena de catarsi han de fer els partits polítics?. El populisme en els moments presents és l’amenaça més greu de la democràcia La tecnocràcia ha resultat ineficient, no ens salva, només la pot evitar la responsabilitat política i aquesta responsabilitat ens incumbeix a tots, a governants i a governats, a polítics i a votants, a Antoni Puigverd, a Martí Carreras i a mi, a tots aquells que probablement perquè no teníem democràcia vàrem créixer en el seu culte i amb nosaltres a tots els creuen en la seva força immensa.
EL BLOG D'EN MARTÍ
dissabte 2 de març de 2013
Comentari Politnómic (político . econòmic)
SEMBLA QUE NO HO ENTENGUIN
Setmana 10
Molts són els comentaris que podríem considerar importants de la setmana. Per exemple que per primera vegada el grup de diputats del PSC al Congrés de Madrid votés diferent del PSOE. També que el PIB espanyol a finals del 2012 ha caigut 1,40 %, la segona caiguda més gran des de 1970 (la primera va ser del 3,40% l’any 2009).
Però crec que cal traslladar- se a Itàlia per trobar els dos esdeveniments de més ressò. La renúncia del Sant Pare i el discurs que va fer el dia 27, en el que, entre altres coses, va dir que “a vegades els problemes han sigut grossos i semblava que el Senyor dormís”, segurament fent referència a una escena evangèlica en que, amb els apòstols dins d'una barca en un mar enfurismat, Jesús dormia plàcidament.
L’altre escena italiana han sigut les eleccions i el gran nombre de vots que va obtenir Beppe Grillo. Precisament comentat el tema m’ha agradat molt l’article de l’Antoni Puigverd a La Vanguardia del divendres dia 1. Desprès de explicar com veu el panorama italià i comparant-ho amb Espanya, diu “....el vell sistema s’enfonsa més lentament aquí que a Itàlia, però s’enfonsa. No ni ha prou amb petits gestos i reunions. Convé una catarsi. Si els partits convencionals no la fan, serà com aquell malalt de gangrena que, en comptes de posar-se en mans del cirurgià per fer l’amputació pertinent, es pren un calmant i diu: “Ja em passarà””.
Totalment d'acord Mentre tant la Diputació de Barcelona ha votat la dedicació exclusiva de catorze càrrecs (tots alcaldes o regidors) amb retribucions que oscil•len entre 3.700 i 8.200
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada