El resultat de les
eleccions a la presidència dels Estats Units és la constatació que l'increment
que fa temps que està experimentant el populisme, no només als EUA, també a escala
global, no es pot pas explicar com el resultat d'una estratègia de determinats
partits polítics extremistes, en un o altre sentit, que fan de la demagògia la
font dels seus arguments, jugant amb les pors dels ciutadans, i en ocasions
originant-les. Certament, aquests partits existeixen –no solament a l'extrema
dreta– i susciten i activen les passions més negatives, fins i tot les més
perverses, per ampliar la seva audiència, amb la creació de bocs emissaris,
promeses inassolibles, atacs personals, calúmnies, manipulacions de la
informació, etc.
La particularitat del
populisme d'avui és que es desenvolupa en societats democràtiques formades, en
general, per persones amb un cert nivell d'educació que no s'haurien de deixar
manipular fàcilment.
El populisme ha esdevingut la manera dominant de relació
en les democràcies que han perdut el sentit de la deliberació pública, de la
consulta popular i del bé comú. La seva causa és profunda, constitueix un
aspecte de la degradació de la democràcia, la qual no és pròpia d'un sol
partit; ho és de tots.
L'exercici del poder
es fa en dues dimensions diferents l'una de l'altra. Una consisteix en una
tecnificació política esbiaixada que comprèn anàlisis més o menys objectives al
costat d'interessos més o menys inconfessables. Els dictàmens dels experts,
obscenament ben remunerats, sempre exposen l'única solució possible, i perquè
pugui ser presentada com a tal no esmenten mai allò que s'ha de solucionar. Per
exemple, no parlen mai de “crisi financera”, parlen de “crisi del deute”, com
si la causa del deute en fos l'única causa i d'aquesta manera es fa passar per
solució tècnica la salvació dels interessos de classe. La deliberació pública
relativa a les finalitats i les opcions desapareix. La segona dimensió
consisteix a excitar les angoixes dels ciutadans, sobretot la por, la gran arma
de la degradació de la democràcia.
“Els populistes, si arriben al poder, legislaran
irracionalment”
Però les angoixes se
superen, és irreal pensar que no es poden domar. Els populistes si arriben al
poder legislaran irracionalment –la història ens en dóna nombrosos exemples–
amb efectes perniciosos per a la major part d'una ciutadania cada vegada més
al·lucinada i que pressent la fi de l'estat del benestar. La democràcia suposa
el privilegi de la raó, la capacitat de determinar el bé comú. Si es degrada
tecnificant el poder i excitant les angoixes dels ciutadans, no serà capaç de
determinar-lo. Si l'exercici del poder impedeix sistemàticament als ciutadans
deliberar sobre les seves opcions i els col·loca lluny de decidir sobre el seu
futur col·lectiu amb el pretext de la submissió a l'estat de dret, el monopoli
de la interpretació del qual s'atorga, es fa ell mateix el llit, sigui quin
sigui el seu color polític. Sigui blau, sigui taronja, sigui vermell, sigui
lila.
Publicat a EL PUNT/AVUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada