Sr, Camps
Vostè insisteix en que CiU fa prioritàries per a aquest 11 de setembre les reivindicacions pel pacte fiscal. Discrepo d’aquesta apreciació. Si em permet, tot i que tal vegada m’allargaré massa faré unes consideracions de política comparada. En definitiva, la política en optar, debatent-les, entre diverses opcions, les compara i decideix.
Una comparació és l’expressió de la igualtat o diferència entre coses o conceptes. És una figura retòrica, però també és una tècnica que parteix de l’estudi i de les anàlisis de problemes concrets, actualitza conceptes i apropa objectius i finalitats. De l’estudi comparat, per exemple, d’ordenaments o d’instituts de diferents ordenaments, o de processos polítics sorgeixen elements cognoscitius indispensables per a la ciència política en tant que s’obté un coneixement dels ordenaments que permet elaborar categories classificatòries per enquadrar i analitzar experiències.. Quan una matèria s’interpreta sostraient-li el seu contingut essencial la convertim en una cosa buida. Per això, a l’hora d’analitzar una qüestió política, o s’interpreta atenent el contingut polític o l’anàlisi no serà coherent. Cap anàlisi que es limiti al coneixement dels fenòmens sorgits en un sol àmbit nacional o estatal no és seriosa. Un examen de les diferents experiències, l’estudi de les analogies, de les constants històriques, condueix a la fixació i determinació de models a seguir i d’objectius a aconseguir. I també, no menys important, de situacions a evitar. Una de les situacions a evitar és, en el meu entendre cabdal: Fer un referèndum i perdre’l.
Un referent tradicional per a Catalunya ha estat el Québec En fer l’anàlisi comparativa de l’evolució del poder entre Ottawa i les províncies canadenques, d’una manera especial amb el Québec s’ha d’examinar el complex conjunt d’acords intergovernamentals que tenen relació amb convenis fiscals. Ajuden a comprendre la proposta de pacte fiscal la qual no ha impededit afirmar que Catalunya és un poble en marxa que no vol posar límits a les seves aspiracions com nació. Els acords intergovernamentals canadencs no van pas aturar els referèndums per a la independència del Québec, De la mateixa manera, la proposta de pacte fiscal no aturarà el procés independentista de Catalunya
Jo penso que la proposta de pacte fiscal incomoda l'estat espanyol tant, per les repercussions que tindrà, tant el seu refús a nivell internacional com, a nivell internl, una maquillada presa en consideració. Ni hi ha pla A ni pla B. Per a Catalunya l’únic pla és la Independència
2 comentaris:
Sr. Oliveres
Lamento molt ser tan insistent i, al mateix temps, sé que no guanyaria mai un debat amb vostè, sobretot pel motiu que els seus coneixements en ciències polítiques superen sobradament els meus, que són gairebé inexistents.
Sovint m’expresso malament, em limito a dir les coses tal com les veig i segurament no dic sempre el que VULL dir. Tanmateix, diré ara, amb el risc d’equivocar-me, que tinc la impressió que no és que el pacte fiscal sigui prioritari per CiU, sinó que els dirigents de CiU no tenen un interès massa exagerat per la independència.
Si no hi ha pla A ni pla B, m’agradaria saber si dins de CiU s’ha expressat alguna vegada que “l’únic pla és la independència”. O és que estratègicament no convé donar massa pistes que entorpeixin el desenvolupament de l’autèntic pla.
Joan Camps
Em sambla pertinent l'observació de l'últim incís del seu comentari
Publica un comentari a l'entrada