“Els independentistes catalans sentim una il•lusionada satisfacció; els nacionalistes espanyols, un enorme enuig“
Hi ha poques expressions tan utilitzades en els moments presents com les d'independència, autodeterminació, sobirania, dret a decidir o estat propi. Més enllà de la multiplicitat de definicions, val més referir-se a formulacions generals que puguin comprendre conceptes universalment i comunament admesos i reconeguts. Una formulació general pot ser recórrer al concepte de nacionalisme. En qüestió de nacionalismes no hi ha punt zero, allà on hi ha un nacionalisme, n'hi ha un altre d'enfrontat. Al nacionalisme català s'enfronta el nacionalisme espanyol, que és una voluntat de domini, que històricament va significar polítiques imperialistes o colonialistes que sembla enyorar i que afloren en el tracte que dóna a Catalunya, annexada al seu imperi, ja en decadència, el 1716, amb els decrets de Nova Planta en el text dels quals l'annexió és fonamentada “por el derecho de conquista”. El tipus de nacionalisme de domini va ser a l'origen del feixisme i del nazisme i avui es troba en els moviments polítics d'extrema dreta europeus i es percep en les declaracions del ministre Wert. Ramon Trias Fargas destacava que la idea de nacionalisme va néixer simultàniament amb la de llibertat i que quan se'n separa el nacionalisme pot arribar a posicions agressives i d'opressió. I posava com a exemples el nacionalsocialisme, el fenomen del nacionalisme soviètic i “per què no dir-ho? el nacionalisme castellà”. El nacionalisme castellà, o l'espanyol, respon a l'esmentada voluntat de domini i és el que s'enfronta al nacionalisme català, que és una voluntat de ser.
El nacionalisme és una teoria de legitimitat política. Ernest Gellner, filòsof, sociòleg i antropòleg anglès, d'origen txec, comença el seu assaig "Nacions i nacionalismes" dient que, fonamentalment, el nacionalisme és un principi polític que sosté que hi ha d'haver congruència entre la unitat nacional i la política. I que, ja sigui com a sentiment o com a moviment, la millor manera de definir-lo és atenent aquest principi. Sentiment nacionalista és l'estat d'enuig que suscita la violació del principi o el de satisfacció que acompanya la seva realització. Moviment nacionalista és aquell que obra impulsat per un sentiment d'aquests tipus.
L'enfrontament del nacionalisme espanyol amb el català il•lustra perfectament les observacions de Gellner. Amb els esdeveniments que s'han iniciat amb la manifestació de l'11 de setembre, els independentistes catalans sentim una il•lusionada satisfacció; els nacionalistes espanyols, un enorme enuig. Quan el 2005 s'aprovava a Brussel•les el text del projecte de Constitució europea, el senyor Alberto Navarro, en aquells moments secretari d'estat per a Europa del govern espanyol, no amagava la seva satisfacció i assegurava que no deixava cap escletxa per a temptacions independentistes i sentenciava que les dels nacionalismes excloents no tenen futur. L'exultant satisfacció d'Alberto Navarro va ser prematura. Paradoxalment la jacobina França, i Holanda, amb motivacions molt diferents, refusaven, precisament en sengles referèndums, el projecte i deixaven l'escletxa oberta. La intensitat de les seves satisfaccions és sobrepassada per la dels seus enuigs, els quals són indicatius sempre d'un sentiment d'ansietat.
Catalunya, en les seves aspiracions, ha renunciat a la violència i està vivint una revolució tranquil•la. Aquesta expressió va sorgir al Quebec als anys seixanta del segle passat. L'independentisme quebequès és un dels nostres referents comparatius, del qual hem d'aprendre el que cal fer i el que cal evitar. És important que quedi clar que per part de Catalunya no ha d'aparèixer cap indici de violència, per tant la tranquil•litat ha de ser present en totes les accions i no respondre a cap provocació provinent de l'angoixat nacionalisme espanyolista. El nostre futur és tenir un estat propi en el marc de la Unió Europea, amb el propòsit de col•laborar responsablement amb tots els altres membres, entre els quals hi haurà Espanya, o el que en quedi, i consegüentment no ens hem de deixar impressionar per res, ni per l'amenaça del veto, ni de la hipotètica impossibilitat del pagament de les pensions, manifestacions de la seva esperpèntica ansietat.
Publicat a
• El Punt Avui. Comarques Gironines 18-10-2012 Pàgina 23
• El Punt Avui. Edició Nacional 18-10-2012 Pàgina 25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada