LA DIPLOMÀCIA EUROPARLAMENTÀRIA

La dinàmica actual de la política internacional determina la importància de les relacions diplomàtiques contemporànies i ha propiciat l'aparició d'un terme nou: la protodiplomàcia, que s'utilitza per descriure accions que ofereixen un missatge separatista. Atès que el sentiment independentista català cada vegada és més intens, és inqüestionable que tant la diplomàcia de l'Estat espanyol com la protodiplomàcia de Catalunya, la institucional i la de la societat civil, són instruments d'acció amplament utilitzats no només a Brussel·les sinó a tots els estats de la Unió. Les incessants pressions del govern espanyol a tots els òrgans de la UE perquè rectifiquin declaracions o manifestacions que podrien ser considerades favorables a les postures independentistes són exemples de la diplomàcia espanyola per a la qual el Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació del govern espanyol va adreçar a tots els seus ambaixadors i cònsols un argumentari de 250 pàgines al qual el Departament de la Presidència de la Generalitat va correspondre amb un document de treball de 50 pàgines amb el títol Estrènyer llaços en llibertat que, al seu torn, és una mostra de la protodiplomàcia catalana.

Existeix una altra variant de la diplomàcia, la diplomàcia parlamentària, concepte també relativament recent i lligat al fenomen de la mundialització. Els parlamentaris europeus han de respondre a les expectatives d'una opinió pública i, òbviament, d'una manera molt especial de la dels seus electors, en el nostre cas que Catalunya esdevingui un estat i que aquest estat sigui independent. Per tant, els electors catalans han de confirmar aquestes expectatives en l'exercici del seu vot.

Tot i que el Parlament Europeu és l'únic òrgan comunitari directament sorgit del sufragi universal, alguns analistes, molts, asseguren que gairebé la meitat dels ciutadans europeus n'ignoren l'existència i els índexs d'abstenció en les anteriors sembla confirmar l'apreciació, ja que els sondejos recents preveuen que encara sigui més elevada.

Contràriament a allò que es pretén, una contesa electoral no acaba mai amb l'escrutini i la proclamació dels guanyadors. Hi ha una darrera fase que es desenvolupa en els quarters generals de les candidatures participants, en la qual s'analitzen les causes que han produït els resultats, les guanyadores par magnificar-les, les perdedores per justificar-les, arribant en ocasions a autoproclamar-se vencedors morals.

El cos electoral de cada estat membre reflectirà motivacions pròpies de la seves problemàtiques, que en alguns casos han propiciat candidatures populistes, totes elles antieuropeistes. Per Catalunya, on el sentiment europeista és inqüestionable, la importància de les eleccions del dia 25 rau en què aquesta vegada la darrera fase no es farà només en els quarters generals de les candidatures que hagin concorregut en la contesa, es farà al més alt nivell, tant a l'Estat espanyol com en les instàncies europees i dels estats de la Unió. Una participació important, superior a la resta de l'Estat espanyol seria indicativa de la voluntat europeista de Catalunya i una victòria de les forces polítiques independentistes que aquesta voluntat ha de ser exercida en nom del poble català i que per fer-ho vol esdevenir estat. Un estat independent. I això ha d'incentivar la nostra responsabilitat i hem de votar candidatures sobiranistes. En el curs de la campanya es perceben els que en tenen consciència i que, un cop elegits, actuaran en conseqüència. 

Publicat a El Punt/Avui de 15/05/2014