“La mediocritat política en si mateixa és una corrupció. Un polític mediocre,
en ser-ne, enganya la ciutadania a la qual diu que vol servir “
“La corrupció és una plaga insidiosa
que té un ampli espectre de conseqüències corrosives per a la societat. Soscava
la democràcia i l'estat de dret, dóna peu a violacions dels drets humans,
distorsiona els mercats, menyscaba la qualitat de vida i permet el floriment de
la delinqüència organitzada, el terrorisme i altres amenaces a la seguretat
humana.” Aquestes paraules són el primer paràgraf del prefaci de la convenció
de les Nacions Unides contra la corrupció signat a Viena el 31 d'octubre del
2003. I a continuació afegeix: “Aquest fenomen maligne es dóna a tots els
països, grans i petits, rics i pobres.”
Deu
anys després, és decebedor constatar que els resultats concrets de la lluita
contra la corrupció romanen insuficients, i d'una manera molt especial a
l'Estat espanyol, el qual ocupava el lloc 24 en l'índex de corrupció en la data
de la convenció, el 31 en accedir el PP al govern el 2011 i el 40 el 2013
(Dades de l'ONG Transparency International). Tots hem sentit parlar dels
comptes del Gran Capità, tòpic cultural espanyol, que s'utilitza per qualificar
d'exagerada una relació de despeses. A Espanya, manipular els comptes o les
balances fiscals és una pràctica que ve de temps. La corrupció només pot ser
combatuda eficaçment amb la voluntat i el compromís de tot un país, i “tot un
país” significa govern i governats i requereix una estructura que ho propiciï.
L'estat català independent s'haurà de dotar d'aquesta estructura.
En
analitzar la corrupció hem de tenir en compte que la corrupció no és cosa d'un
sol subjecte, els corruptes; n'hi ha un altre, que són els corruptors. En la
nostra estructura s'haurà d'atribuir, també, la quota de responsabilitat que
correspongui als governats, als administrats, que no han de ser-ne observadors
passius. En tant que ciutadans, en tant que contribuents, tots som directament
afectats per aquestes pràctiques. No oblidem les víctimes. La primera víctima
de la corrupció és la democràcia. S'ha d'acceptar la separació de poders, així
com la presència de contra poders. Ni corruptes ni corruptors els accepten.
Manipulen per afeblir la societat i augmentar el seu poder discrecional. Són
les conseqüències corrosives a què fa referència la primera frase del prefaci
de la convenció de les Nacions Unides amb què he iniciat aquest article.
El
Preàmbul de la Carta de les Nacions Unides diu literalment: “Nosaltres, el
pobles de les Nacions Unides, decidits a refermar la fe en els drets fonamentals
de l'home, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en la igualtat de
drets dels homes i de les dones, com també de les nacions grans i petites...”
En els nostres anhels el sentiment de dignitat hi és implícit.
La
societat catalana està vivint uns moments d'una transcendència històrica sense
precedents. Penso que tots els catalans som partidaris de la dignitat de
l'home. Qualsevol que sigui la nostra ideologia, coincidim en aquest punt.
L'home necessita aquesta dignitat per ser lliure, i la realització de la seva
llibertat necessita l'existència de la justícia social. La llibertat no pot ser
obstaculitzada per les condicions sota les quals viu l'home. Per això la tasca
política consisteix a fer front a la misèria, a eliminar dependències
inadmissibles, com la corrupció, i garantir les condicions materials d'aquesta
llibertat. Ens disposem a decidir si volem que Catalunya sigui un estat i si
volem que aquest estat sigui independent. Haurem de decidir l'estructura
d'aquest estat, les seves institucions, els seus poders i contrapoders, amb
quines armes lluitarem contra la corrupció, com la previndrem i com la
sancionarem.
Recordem
la frase de Joan Sales: “Des de fa 500 anys els catalans hem estat uns
imbècils. Es tracta de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser
imbècils.” La mediocritat política en si mateixa és una corrupció. Un polític
mediocre, en ser-ne, enganya la ciutadania a la qual diu que vol servir. Espanya
és un país de mediocres polítics. Deia Machado: “Castilla miserable, ayer
dominadora, envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora.” Deixem-los!,
anem-nos-en!, i des de la nostra independència seguirem sent solidaris, els
ajudarem a desprendre's dels seus parracs.
El
govern espanyol està perplex a causa de la ferma voluntat de Catalunya de
decidir el seu futur. Tant fàcil que és d'entendre! Parafrasejant Clinton,
podem dir-li: “És la dignitat, estúpid!”
Publicat al Punt/Avui 06/11/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada